Casals
Arquitectura i urbanisme

Rehabilitacions

2011- Porxos de la paeria a Lleida

2011 – Mercat del pla a Lleida

LA MILLOR ESTRATÈGIA: ADAPTAR ELS USOS A LES CONDICIONS DE CONFORT QUE DÓNA L’EDIFICI.

La rehabilitació de l’antic mercat del Pla (1920), edifici històric catalogat, concreta els treballs necessaris per destinar-lo a usos polivalents. En un context històric mancat de tecnologies de refrigeració, la concepció d’un mercat de productes alimentaris implicava crear espais on la ventilació i la protecció solar eren la prioritat per a una bona salubritat.
El mercat del Pla, és un espai de gran alçada (fins a 11 m) dotat d’una lluerna i finestres (il·luminació natural), sense envidrar (ventilació) i protegides amb llibrets de fusta (protecció solar), que garantia les millors condicions possibles en aquell moment. Els «paradistes» procuraven pels seus mitjans el propi confort i el públic vestia d’acord a les condicions climàtiques de temporada: les condicions interiors resultants (tèrmiques i de confort) eren assumides tranquil·lament pels agents socials implicats. Avui dia les coses són ben diferents, ja que, gràcies a la tecnologia, la societat actual ha assolit uns alts nivells de confort ahir inimaginables però que tenen un preu en forma de factura energètica. És així que la tipologia edificatòria de l’antic mercat es mostra contradictòria amb les necessitats actuals: A un espai de gran alçaria li correspon una factura energètica desproporcionada en haver de condicionar-lo íntegrament per a una exclusiva utilització de la part més baixa (2 m).

Amb el canvi d’us, l’actuació millora les condicions ambientals internes a base d’incrementar l’aïllament de la seva pell (solera, façanes i coberta), en benefici de les condicions en èpoques fredes, i de regular la ventilació natural (amb l’automatització de l’obertura de finestres, lluerna i ventiladors zenitals) en benefici de les condicions en èpoques calentes. En resum, es tracta d’utilitzar l’edifici sense despesa energètica en funció de l’espai i de la inversió disponible. D’acord a un estudi previ de demanda energètica, es proposaren, entre altres, els següents usos possibles:

• Mercat especialitzat (aforament rotacional de 100 persones simultànies) de celebració una setmana al mes, excepte l’agost.
• Concerts, actes i festes (aforament mitjà de 250 persones) de celebració setmanal, de març a octubre, excepte juliol i agost.
• Activitats escolars (aforament mitjà 70 persones) de celebració setmanal, de març a octubre, excepte juliol i agost.
• Esplai d’estiu (aforament mitjà 70 persones) de celebració setmanal juliol i agost. Exposicions i altres de celebració tot l’any en funció del programa i tipus d’activitat.

El calendari d’usos es proposa en funció dels paràmetres de confort que pot oferir l’edifici millorat sense comptar amb calefacció i refrigeració i evita utilitzacions inadequades en les temporades rigoroses d’hivern i estiu. Es poden tenir altres usos diferents, sempre de forma puntual, disposant-hi elements de climatització autònoms, a dia d’avui disponibles en règim de lloguer.
Les obres s’han completat amb la eliminació d’humitats en terres, parets i sostres, amb el reforçament estructural dels cavalls de coberta, pilars i arcades del soterrani, amb els paviments i revestiments, en sintonia amb el tipus d’edifici i l’economia de mitjans, amb la disposició d’un mòdul de serveis, abans inexistent, i amb les mínimes instal·lacions d’electricitat, enllumenat i aigua que assegurin el funcionament dels usos proposats. Resten pendent de restauració les façanes.

Restauracions

Recuperació de la fortalesa iberica els Vilars

La dimensió patrimonial de la intervenció de la fortalesa dels Vilars ha anat evolucionant amb el temps fins a assolir l’estat actual en el marc del Pla director Vilars 2000.

La intervenció de la primera fase, (1985-1987) són unes actuacions d’urgència amb objectius d’investigació sobre el testimoni, que era l’única part conservada del jaciment, assentament sotmès a les agressions dels usos agrícoles de les finques rústiques on està ubicat.

S’inicien estudis en l’àmbit de la declaració de l’assentament arqueològic, per definir el marc d’un parc arqueològic, on l’element central és l’assentament del recinte fortificat, que es preveu íntegrament excavat, restaurat i consolidat. Les excavacions evidencien la dimensió dels elements defensius més singulars i la monumentalitat  de la fortalesa.

A partir d’aquí, es redacta del  Pla Director, VILARS 2000, l’instrument que assegura un projecte d’actuació integral, segons tres línies principals: la recerca científica, la recuperació patrimonial i l’explotació sociocultural, que han d’esser compatibles en tot moment.

La proposta preveu dotar l’àmbit de condicions infraestructurals i d’ús per transformar-lo en un equipament cultural en sòl no urbanitzable, integrat en el paisatge amb el camí del canal, via verda d’enllaç amb la vil d’Arbeca. Els edificis culturals i de serveis s’ubiquen annexes a l’accés

El pla projecta la consolidació i l’elevació de les estructures de la fortificació per musealitzar-les: La muralla torrejada amb les portes oest i est i la barrera de les pedres clavades.

La consolidació del sistema de fossats, que és l’element que donarà la gran dimensió del monument, amb l’accés fortificat de la porta nord, així s’evidencia com un centre de poder, exhibint-se sobre la plana.

La recuperació de la trama del teixit urbà interior planteja, la continuïtat de l’estructura viaria circular, saltant el testimoni amb elements construïts. La reconstrucció de la trama radial de parets mitgeres que construeixen el barri de cases adossades a la muralla, les dependències de la part central. I la recuperació de la cisterna del mig de la ciutadella.

En aquests anys s’ha desenvolupat UN PROJECTE D’INTERVENCIÓ GLOBAL EN EL JACIMENT, compaginant la pràctica excavadora amb la consolidació puntual, i l’adequació de les estructures descobertes per posar-les en valor, i fer la fortalesa visitable.

Adoberies de Lleida

PASSANT-HI DE «PUNTETES»

Un cop excavades arqueològicament les adoberies del segle XIII, situades en un solar situat entre el carrer Blanquers i la Rambla de Ferran, el projecte de l’edifici es va adoptar per permetre la conservació de les restes en un espai suficient per a la visita i contemplació de les restes històriques.

Per accedir a l’espai es va configurar un vestíbul previ en l’àmbit de la via pública i amb prou dimensions per encabir els serveis complementaris d’informació.

Un cop traspassat el vestíbul es troba l’espai on se situen dues línies d’adoberies separades per un mur central perpendicular a la façana. Al fons hi ha altres provinents d’una antiga mina situada en el límit esquerre del solar.

La solució executada preveu un condicionament, accessible per al públic, de l’espai de les adoberies. Al vestíbul previ hi ha la informació, una cambra de servei, una cambra de neteja i un petit magatzem. Des de l’espai d’informació del vestíbul, una passera, situada sobre el mur divisori de les dues adoberies, permet la circulació per l’interior de les adoberies situades en un nivell més baix. En un punt determinat unes escales baixen al nivell inferior i permeten un petit recorregut més pròxim i especialitzat a tocar de les restes. Els materials utilitzats en la construcció de la passera que es recolza sospesa en l’estructura metàl·lica de l’immoble, són l’acer pintat pels elements estructurals i la taula de fusta tractada a l’autoclau del paviment.

A causa de la construcció de l’immoble, que incorpora visualment els seus elements constructius, s’han revestit (adobat) sostres i parets amb idèntiques plaques, resistents a l’alta humitat ambient i amb un acabat de gran neutralitat, a l’efecte d’unificar l’aspecte de tots els paraments envolupants i, tot junt amb una il·luminació avinent, potenciar la percepció de les restes arqueològiques.

2014 – Molí de cal Gineret

PROJECTE MODIFICAT DE REHABILITACIÓ DE L?ANTIC MOLÍ D’OLI DE CAL GINERET SITUAT AL C/ LA FONT DEL MUNICIPI DE LES BORGES BLANQUES.

Després de dur a terme l’aixecament del paviment existent, del rebaix del terreny i de les runes sobre les voltes de cobriment dels cubs, tot previst en el projecte inicial fase I, l’estructura del cobriment del molí que ha quedat a la vista, ha estat molt millor que l’esperada, unes voltes de canó construïdes amb pedres de dimensions considerables, es tracta d’una construcció important per a l’explicació de la història del municipi.

El projecte protegeix i ensenya la part superior de les voltes, a mes de rehabilitar en planta baixa els cups de l’interior del molí i la sala que havia servit d’accés al refugi de la guerra civil, ubicat sota el carrer, els fa visitables i els museïtzà.

El moli de cal Gineret és una de les poques construccions antigues en pedra que queden a la població. La data aproximada de la seva construcció es pot fixar a finals del segle XIX.

Exteriorment resta una façana en pedra en el carrer de la Font, però és a l’interior, amb les voltes, on la bellesa de l’ambient creat adquireix gran rellevància.

És també un record present de l’activitat econòmica del segle XIX. I un record en la memòria històrica de la guerra civil espanyola, en el fons del celler hi ha l’accés a uns dels refugis de la població.

La vàlua històrica – artística de l’edificació és per sí mateixa dins del context cultural de la població, raó suficient per que estigui protegit i per tenir la qualificació de bé cultural d’interès local.

En aquest sentit que l’any 2009 es redactà un avant projecte de rehabilitació del Moli de cal Gineret, per executar-lo per fases. Es tracta de rehabilitar una edificació de carreus de pedra, en bon estat de conservació, que té una alçària d’uns 4,00 a 5,00 metres, l’estructura està feta amb murs perpendiculars al carrer la Font. i volta de mur a mur que delimiten les estances que no es comuniquen entre elles.

El projecte de novembre de 2013 de recuperació de l’antic Molí de cal Gineret, fase I, Proposava refer el paviment superior, la urbanització de la placeta existent, amb la finalitat de impermeabilitzar les voltes de cobriment i evitar les humitats que patien els cubs i el celler inferiors de l’antic molí.

En l’execució de l’obra, al aixecar el paviment existent, aparegueren les voltes de cobriment, mab una potència constructiva tal, que varem plantejar a l’ajuntament la possibilitat de substituir el paviment projectat per una coberta protectora i uns tancaments que deixessin visibles i museïtzeesin les voltes de pedra.

Els responsables municipals varen ser sensibles a la proposta, amb la única condició de mantenir el pressupost de l’obra ja contractada.

Varem projectar una coberta de pressupost mínim, tipus hivernacle, amb el màxim de presentacions: Protecció a l’aigua, permeabilitat a la llum natural i ales vistes des de l’exterior i una bona ventilació, per assecar les fàbriques de pedra molles durant molts anys.

Amb el posterior arranjament de les sales interiors, dels cubs d’emmagatzematge del gra i de l’oli, i del celler, per a la visita, es podrà veure tot el conjunt constructiu i així afegir aquest element arquitectònic al conjunt del patrimoni cultural de la ciutat, i també com a element de la memòria històrica, ja que l’edifici va ser utilitzat com a refugi antiaeri.

Equipaments

2008 – Complex residencial sociosanitari per l’atenció de col·lectius diversos

SJD Almacelles
Promou: Ordre Hospitalària de Sant Joan de Deu
Constructora: ACSA
Situació:Carretera Nacional 240 Km 111.Almacelles.Segria
Arquitectes: Pere Robert Sampietro
Carme Casals Serrano
Josep Ma Mezquida Casases
Carles Saez Llorca

-Nova implantació de Centre Assistencial Mental,al costat del existent avui en dia,en una finca rural de nom “Mas Lleó”.
Es una topografia plana,avui dia erma i amb una plantaria de pins concentrada a la part Sud-est. La parcel·la es de forma irregular,de 7.690 m2 limitada per uns vials.
-El objecte del projecte es la construcció d’un edifici de nova planta per incloure el següent programa general:
1.Un Area General
2.una Unitat Residencial per a persones amb trastorns cognitius per danys cerebrals sobrevinguts.
3.Un Centre de Dia.
4.Una Unitat UHE-DI
5.Dos unitats per la reeducació del trastorn de conductes i espais comuns
-La Superfície total construïda es de 4.655,03 m2.
-El nou edifici es planteja fragmentat en diversos volums principals connectats entre ells. A cada un d’ells s’inclou una area d’us lògia d’acord amb el programa funcional i amb la següent composició d’ordre:
Façana Sud,davant zona aparcaments,es situa cos d’edificació rectangular,inclou l’accés principal general i el Centre de Dia. Aquest cos d’edifici es desenvolupa exclusivament en planta baixa.
En posició paral·lela i posterior a l’anterior (separat per un pati intermedi),es situa un cos de planta en “L”, la dimensió major de la qual es equivalent a l’anterior es desenvolupa en planta baixa i planta pis esta ocupat en P.Baixa per la unitat Residencial per a persones amb trastorns cognitius per Dany Cerebral Sobrevingut i
la planta superior pels residents del centre UHE-DI
El tercer i últim cos esta projectat amb una planta en “U”,composat per 2 plantes,cada una de les quals es destina a una unitat TC (trastorns de conducta).
Els materials emprats son: Façana totxo cara vista i pedra aplacada,fusteria alumini lacat,terratzo com a paviment i xapa tipus miniona lacada com a revestiment d’escales. Coberta plana invertida.

CASA DEL MONTSEC

Es projectà un equipament del territori, el centre d’interpretació de la serra del Montsec i els seus entorns. L’edifici és principalment el contenidor d’una àrea d’informació i d’acollida per al visitant de la serra, i a més, permet la ubicació de les oficines i les instal·lacions del consorci del Montsec.

L’edifici es concebí com un volum d’envoltant complexa, estructurat interiorment d’acord amb el programa funcional demanat, amb aquesta distribució: En la planta baixa s’hi situa la zona pública, amb accés per als vianants des del camí del calvari i des de l’aparcament, que és composta per un vestíbul amb el punt d’informació, un espai d’estada, una petita sala d’audiovisuals, una sala d’exposicions i una sala de conferències. En el nivell inferior (soterrat 1,5 m) es diuen els magatzems de serveis per les exposicions i cambres d’instal·lacions. A la planta primera s’hi disposen les oficines del consorci.

L’edifici aïllat s’ubica en una parcel·la amb façana principal paral·lela al camí del Calvari amb vista a la serralada del Montsec i al poble d’Àger. La seva situació és perifèrica i suburbana, respecte al nucli urbà, per això, l’edifici es pensa com un volum abstracte percebut des de la perspectiva d’arribada a Àger per la carretera de Balaguer, i es projecta, en canvi, una façana institucional en la perspectiva des del poble. Tot ell està obert cap aquesta orientació. En la que s’hi situa l’accés, la terrassa i els finestrals amb visites de la zona d’acollida del visitant.

SEU DEL CEDICO – LLEIDA

UN DIÀLEG ENTRE EL NOU I EL VELL

Es tracta de la rehabilitació d’un edifici de l’antiga caserna de Gardeny per a seu dels serveis centrals del Parc Científic i Tecnològic Alimentari de Lleida.

L’antic edifici és compost per tres cossos, un central i dues ales laterals tot donant una certa aparença unitària al conjunt. En realitat cada volum tenia un funcionament autònom.
En planta, el volum central es mostra ortogonal a la façana principal i els volums laterals alienats de forma oposada.

És proposà un únic accés principal, amb consergeria i control, i un vestíbul general. També un servei i accessos verticals compartits en favor de la unitat i economia desitjables.
D’acord amb aquest criteri i a la configuració de l’edifici hi ha la següent distribució d’espais: Situació al cos central de les funcions més públiques: vestíbul general amb serveis sanitaris i cafeteria-menjador a la planta baixa i una terrassa coberta. Sala auditori a la primera planta, amb foyer previ i espai posterior amb serveis sanitaris sobre la caixa essència del teatre primigeni.

Situació al cos dret de l’espai de cuina experimental: Aquest cos és idoni per aquestes necessitats, ja que compta amb una generosa planta soterrània per oferir espais aptes per a magatzem de subministraments. A la planta baixa, la cuina convencional i experimental amb comunicació directa amb el menjador-cafeteria.

En la planta primera s’organitzen els espais de gestió. L’arxiu se situa en un altell a nivell de planta segona en l’espai interior del cos central.
Situació al cos esquerre dels espais de formació CEDiCO: A la planta primera, 4 sales modulables en línia i un nou cos adossat a la façana sud-ponent per encabir-hi dues aules-taller. L’accés es fa mitjançant una nova escala i ascensor directament accessibles des del vestíbul general de planta baixa, on també se situa un espai de presentacions.

L’accés principal de l’edifici s’efectua des del porxo del cos esquerre, el qual es tanca i fa de cancell d’accés al vestíbul principal. A l’exterior s’hi ubica una generosa marquesina que aixopluga i significa inequívocament la nova porta principal d’accés del conjunt. El nou cos d’accessos verticals, adossat a ala dreta del cos central, on hi ha una escala i un ascensor amb accés directe, des del vestíbul general de planta baixa, la sala auditori, a  l’administració del PCiTAL i a l’arxiu.

En l’àmbit arquitectònic es preveu una formalització diferenciada dels nous volums a construir. La marquesina d’accés, el nou cos d’accessos verticals i el volum de les aules-taller es formalitzen revestits de forma unitària amb materials lleugers (xapa lacada) i de forma diferenciada respecte al tractament de restauració que es dona a l’edificació preexistent.

ESCOLA BRESSOL LA MITJANA

UN JARDÍ D’INFANTS

L’edifici es planteja com una agregació orgànica de volums construïts, que s’estructuren en la parcel·la d’acord  la distribució interior de les àrees d’educació i amb la següent composició d’ordre:

La construcció s’emplaça en la part nord de la parcel·la seguint l’alineació del carrer Oriol Martorell, aquí amb façana plana i contínua, construïda de formigó vist i amb forats puntuals, que és alhora tanca d’espais oberts i tancats. En l’extrem est, darrere la part perforada, l’hi ubica l’accés de vianants, a continuació les estances de serveis de l’edifici que tenen en l’extrem oest un accés independent.

La resta del programa de l’escola es desenvolupa en tres cossos pedagògics paral·lels a la façana nord i articulats al voltant d’un pati obert i enjardinat d’accés. Aquests cossos es posicionen en el solar amb les seves façanes orientades a sud i llevant, oberts amb finestrals de dimensions importants i amb accés directe al pati de jocs.

L’edifici és d’una planta, tota ella està a una cota de -1,65 m respecte al carrer d’Oriol Martorell (nord) i a cota del carrer Xavier Puig Andreu (sud) on dona el pati de jocs. La plana està distribuïda d’acord amb el programa funcional i al confort dels espais amb  visites a l’íntim pati d’accés, rodejat aquest pels passadissos dels espais pedagògics i l’espai exterior cobert de recepció dels infants.

En la façana sud hi ha dos cossos d’aules, en la façana est hi ha el cos de l’aula de 0-1 anys i en la façana nord hi ha el cos dels menjadors  i de l’àrea del professorat, junt amb els serveis.

La cobertura s’ha projectat com una descripció literal dels volums funcionals, de manera que els cossos d’aules tenen la cobertura amb pendent i els passos i serveis generals són de coberta plana.

2008 – ESCOLA BRESSOL BALAFIA

Concurs per a l’adjudicació conjunta de projecte i execució de les obres de construcció de l’escola bressol al barri de Balafia de Lleida

Es proposa una edificació situada en la cantonada del vial de vianants i del carrer Enric Pubill, amb la finalitat d’evitar la fragmentació de l’espai lliure interior de l’equipament i afectar el mínim les instal·lacions de l’escola bressol actual.
L’accés a la nova escola s’efectua des del vial de vianants cosa que permet, amb un porxo, compartir l’accés (si és necessari) i la comunicació coberta de les dues escoles, on s’hi poden guardar els cotxets dels nens.

El programa de l’edificació es desenvolupa interiorment de forma similar a l’escola bressol precedent: Vestíbul, passadís general, amb les sales dels nens orientades a sud-est i sala polivalent al fons.
Les cambres d’instal·lacions es situen a l’extrem de nord-llevant, amb façana al carrer, per optimitzar les escomeses de serveis, el registre i el manteniment sense afectar l’activitat interior. La cuina, el rebost i els magatzem es situen a l’extrem de sud-ponent, lloc on també es disposa l’accés de manteniment del pati interior i per tant també d’accés dels subministres i retirada de residus.

Les sales reben llum de sud-est i tenen una sortida, protegida per un porxo, a l’espai exterior. Per la topografia del solar la terrassa porxada esta aixecada respecte el carrer Enric Pubill, això, juntament amb la feixa enjardinada i arbrada que resta fins a la vorera permet una privacitat respecte la via pública.

L’accés al pati central comú d’esbarjo es realitzarà a través del vestíbul i de la sala polivalent i es preveu desmuntar la tanca actual per comunicar i unificar l’espai de les dues escoles. El pati es tancarà dels carrers per una tanca adequada, es plantaran tres arbres de full caduc al pati interior.

2015 – MUSEU OLI GRANADELLA

Projecte d’adequació de l’espai cooperativa per a museu de l’oli de catalunya a la Granadella

S’ha adequat part de l’espai de la cooperativa per reconertir-ho en museu de l’oli, com part del projecte «Oliturisme», en el qual hi han participat 11 municipis de Les Garrigues.

El Museu de la ciència i la Tècnica de Catalunya dona recolzament a aquesta iniciativa, ha comprovat que el Molí d’oli antic de la cooperativa de la Granadella Agroindustrial Catalana és l’equipament de la comarca que millors condicion reuneix per formar part del Sistema Territorial del MNACTEC.

El projecte té l’objectiu de facilitar la visita interpretativa del molí cooperatiu del segle XX, es centra en condicionar la sala inici el recorregut i des d’on poder observar la sala de decantació.
Posteriorment s’accedirà a la sala del molí vell, on es podrà observar la sala de obtenció de l’oli i la maquinària utilitzada al llarg del temps. Està concebut en el benentès que el funcionament i la programació d’aquest equipament seran complementaris del Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, equipament també a la Granadella.

Cal tenir en compte que la zona de treball actual (la planta primera i naus annexes) resta privada i independent del recorregut ofert al públic, que aquest afegirà una funció cultural i comercial al recinte, de gestió compartida, i vincularà les activitats productiva i comercial de la Cooperativa amb els projectes de desenvolupament local i comarcal relacionats amb l’oliturisme.

2022 – CAP GRANADELLA

Projecte de millora estructural i de les condicions energetiques de les façanes del CAP de la Granadella al carrer la Pobla 74, la Granadella 

S’ha de rehabilitar un edifici construït als any 90, dins dels casc urbà, que dona façana a tres carrers, es un edifici separat de l’adjacent per tant exposat a quatre vents.

Constructivament es d’estructura de formigó armat, les façanes son una paret de 45 cm gruix composada per un full exterior de 12 cm, de peces de ceràmica perforada, tipus gero que son les queden vistes, una cambra d’aire de 27 cm amb aïllament i un full interior format per un envà ceràmic de 7 cm.

L’objecte es la rehabilitació energètica i estructural de les quatre façanes, s’ha d’eliminar les llindes de ceràmica totalment danyades, els pitxolins que folren els cantells dels forjats i els pilars, i evitar els despreniments de peces ceràmiques. La proposta construeix una nova pell amb el sistema SATE, i canvia totes les fusteries, aconseguint així millores tèrmiques acústiques i de salubritat.

2014 – HOSPITAL TERRES DE LLEIDA, SANT JOAN DE DEU LLEIDA

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ D’UNITAT POLIVALENT DE SALUT MENTAL DE LLEIDA. HOSPITAL TERRES DE LLEIDA SANT JOAN DE DEU

En l’avinguda de «La Canadiense», C/ de L’Enginyer Antoni Llobet i C/ Cal Bernet de Lleida.
Arquitectes: Pere Robert Sampietro, Carme Casals Serrano, Josep Maria Mezquida Casases, Carles Sáez Llorca.

L’objecte es la construcció d’un edifici per al unitat polivalent de salut mental, consistent en dues àrees de consultes, una per a adolescents i l’altra per a adults, un hospital de dia per a adlescents, cuatre unitats d’hospitalització (UAPE, subaguts, crisi d’adolescents), tres unitats recidencials (unitat de rehabilitació intensiva, pacients hospital de dia infantil y juvenil i unitat internament en la comunitat).

La composició del programa, amb la seva complexitat organitzativa i funcional, la forma, la topografia, l’orientació del solar i la situació urbana han determinat la omplantació proposada, que es resumeix de la següent manera:

S’adopta com a front urbà principal la línia de façana de l’avinguda de “La Canadiense”, tant per ser el vial jeràrquicament més important, com per la llargària que ofereix. Per tant l’accés públic principal de l’edifici es situa en aquest front. Es composa la edificació en una planta general en espina de peix a un sol costat: El cos principal d’edificació (amb cinc plantes) s’alinea amb l’avinguda i en el costat oposat s’hi articulen ortogonalment altres cossos d’edificació, que són tres. El situat amb façana al c/Enginyer Llobet (amb dues plantes total). Més al sud se situen seqüencialment dos cossos (amb quatre plantes ). I un últim volum (de dues plantes ) s’articula a cavall del cos posterior més al sud i del cos principal.

Aquesta composició descrita esta recolzada en la vialitat existent i fa l’edifici accessible des d’aquesta.

2020 – NAU ILERSIS LLEIDA

EDIFICI B FASE I DEL COMPLEX DE LA FUNDACIÓ ILERSIS EN EL POLIGONO INDUSTRIAL «CAMI DELS FARERS». LLEIDA

PROMOTOR: Fundació Ilersis

REDACCIÓ PROJECTE:

Carmen Casals Serrano
Miguel Àngel Sala Mateus
Ramon Naves Sellart

DIRECCIÓ FACULTATIVA:

Directora d’obra (DO): Carmen Casals Serrano, Miquel Àngel Sala Mateus, arquitectes i Ramon Navès Sellart enginyer.
Director d’execució (DE): Ramiro Muñoz Alamán, arquitecte tècnic.
Coordinador de seguretat i salut en fase d’execució: Marga Bernadó i Tomàs, arquitecta tècnica.

CONTRACTISTA:

Romà Infraestructures i Serveis, SAU
Prefabricats Pujol SA

ILERSIS és un centre especial de treball un dels seus principals objectius és la integració laboral i social plena i personalitzada de persones amb discapacitat psíquica o de col·lectius amb risc d’exclusió social, amb el fi d’assegurar el suport i la continuïtat dins de l’àmbit social d’una entitat amb viabilitat econòmica pròpia.
El projecte té per objecte la implantació del conjunt de les activitats, que desenvolupa actualment de forma dispersa en la ciutat, en el solar que li cedeix l’ajuntament, i les possibilitats d’ampliació de Serveis de tipus assistencial destinades especialment als col·lectius amb necessitats.

La parcel·la situada en el Polígon Industrial “Camí dels Frares” té una superfície de 13.360 m2. Forma part d’una parcel·la qualificada de equipament (EC), ubicat en el carrer sense nom, del Polígon, situat en el marge esquerra del riu Segre, a l’est del centre de la ciutat de Lleida.
De forma regular i rectangular. La dimensió longitudinal de 222,66 m, és en la línia de façana en el carrer d’accés, orientada a sud-est. El costat oposat està limitat per un talús que descendeix fins  un canal, o sèquia de reg, en la orientació nord-oest. El solar té 60,00 m de fondària y en els dos laterals limita amb dues parcel·les que tenen la mateixa qualificació d’equipament comunitari.

L’escala de la intervenció i els recursos econòmics disponibles obliguen a un plantejament d’execució en 3 fases, el desenvolupament de les quals ha de garantir una implantació dels locals i una coordinació respecte al conjunt de les instal·lacions en les diverses situacions de cada fase.
El projecte arquitectònic planteja la modulació constructiva del conjunt amb la finalitat de permetre els successius assentaments amb les prioritats sense afectar el funcionament a les fases ja executades i evitant duplicitats constructives i construccions provisionals.

Es proposa tres fases amb tres edificis cada un dels quals pot acceptar un calendari de construcció.

• Nau A, nau perpendicular a la façana: Nau que ocupa tota la fondària del solar, tota a la mateixa alçada amb espais d’emmagatzematge i espais servidors per als treballadors, tots accessibles dels del pati de maniobres.
• Nau B, 2 naus bessones alineades a la façana: La del fons correspon al magatzem general, la mes alta, davant i en la línia de façana l’altra nau a dues alçades, una la que necessita el taller de fusteria i l’altra als demes tallers. Construcció executada, en aquest projecte.
• Nau C, edifici principal alineat a façana de dues plantes, amb menys fondària que permet projectar un jardí en la part plana posterior.

En vertical l’organització general es:

• Planta soterrani: espais tècnics, espais logístics.
• Planta baixa naus: accés treballadors i comercials, accés mercaderies, sortida material acabat.
• Planta baixa edifici principal: accés general, administració, àrea docent y serveis integrats de suport, àrea famílies.
• Plantes 1 nomes en l’edifici principal.

Amb distints sistemes d’accessos exteriors, a cada edifici, i circulacions internes. Les circulacions dels traballadors i del personal de visita tant comercial com familiar es garanteix amb independència. La situació de les cambres d’instal·lacions en el soterrani, permet efectuar el manteniment i reparació.
La urbanització correspon als espais públics, serà exclusivament el condicionament dels accessos puntuals. Una altra urbanització complementària és la que correspon al sòl lliure de l’interior del solar.
La composició material arquitectònica prioritza els criteris d’idoneïtat  constructiva, economia de mantenimnet i unitat dels materials d’acabat: Les façanes, són de panells prefabricats de formigó de doble capa alleugerida amb aïllament interior, modulada a la mida Standard del mercat, nomes en les zones on hi ha persones es projecte una façana ventilada.

Els materials intersn d’acabat, responen a criteris similars relacionats amb la durabilitat, resistencia, economia de manteniment i unitat d’acabats: paviments de formigó vist, murs amb aplacats de tauler i placa sanitària registrable constitueixen les solucions constructives dels revestiments.

L’estructura es planteja prefabricada de formigó. La fonamentaciño és profunda puntuals amab pilots, riostres superficials, i murs de contenció de formigó armat in situ.
Les cobertes es preveuen planes de tecnología invertida, amb plaques fotovoltaiques i accessibles per al seu manteniment.
El projecte se inicia per la contrucció de l’edifici B, son espais de gestió i producció del centre especial de treball.
Es tracta d’una nau industrial composta de dues crugies paral·leles a la façana, la del davant mes baixa amb els tallers la del raderra mes alta que es el magatzem general amb el moll de carrega.

Habitatges

CASA BARBENS

L’edificació de més de cinquanta anys a reformar havia estat una mena de cafè teatre i cinema de Barbens. És una construcció de planta baixa i planta pis, entre parets mitjaneres de pedra i argamassa i sostres de bigues de fusta. Estava en deficients condicions estructurals, tenia alguns cossos edificats mal afegits i evidentment no era habitable.

Se’ns va demanar reconvertir-la a habitatge el dugués a terme un artista amic dels clients.
Fou així que, en el procés de neteja, enderroc d’afegits i retirada de cel ras interior, descobrirem que la coberta estava suposada per un cavall central de fusta i que aquest estava en molt bon estat. Aquest fet donà l’argument de la reforma que es basà en l’aprofitament integral de tot el volum interior disponible, abans ocult per cel ras, i en fer protagonista de l’espai el cavall de fusta, ja que era l’únic element constructiu d’interès preexistent.

La situació de l’habitatge en la planta pis, la recuperació del pati posterior com a jardí, la construcció d’una terrassa coberta amb vistes sobre ell (i a cara-sol) i  a la distribució interior de l’habitatge configurant-hi en un mateix espai la cuina, el menjador, l’estar i un dormitori situat en altell a manera de colomar interior, tot complementat amb dues habitacions més i una cambra de bany, defineixen la solució donada.

Les obres més importants consistiren en la restauració de la teulada, conservant les bigues existents i fen-la tèrmica i acústicament correcta, la consolidació de les parets mitgeres i quasi una reconstrucció total de la façana posterior molt malmesa.
A la façana principal només si obrí una portalada per al garatge, i un cancell per l’accés a l’escala de l’habitatge, l’acabat exterior es revestí amb morter de calç pintat, i es ressituaren vistes les pedres del portal existent.
Com ja s’ha dit, la fase de pintura de l’interior i de la façana, l’executà un pintor artista, amb l’aplicació desinhibida de colors de l’època de la construcció, amb tonalitats i maneres, distintes en cada un dels paraments del habitatge.

GOLFA TORREGROSSA

APROFITAR LES PREEXISTÈNCIES I NOMÉS UNA ESTUFA NOVA

S’actua en una casa d’habitatge unifamiliar, de planta baixa, planta pis i una sota coberta, entre mitgeres, amb façana nord al carrer del Roser i amb façana sud al pati interior d’illa.

Els sostres són de bigues de fusta i encadellat ceràmic sobre parets de càrrega.
L’estructura de la coberta també estava resolta per teula i canal. Pel que fa a l’estat de conservació de l’edifici es pot dir que en general és bo, sense patologies importants més enllà de les derivades del sistema constructiu i la seva edat.
S’havia d’adequar l’espai sota teulada per a ús d’estudi i apartament de cap de setmana, tot amb el mínim cost possible i amb la condició de no comprometre l’habilitat, durant la construcció, de l’habitatge en ús situat a sota. Es proposà la rehabilitació de l’espai, observant un raonable compliment de les normatives de relació als condicionants establerts i amb els següents criteris: comprovar els elements estructurals de l’espai a invertir, donar bones condicions ambientals i d’habitabilitat i reduir les despeses energètiques.

S’han fet les següents operacions:
Reforçar les bigues de la teulada per adaptar-les a les noves càrregues de la millora del sistema de cobertura. Això s’ha fet, sense tocar-les de la seva situació, mitjançant la seva reconversió a bigues mixtes afegint-hi un cable a tracció en les de més de major llum i necessitades de reforçament.
Transmetre al sostre de terra el mínim de càrregues, als efectes de no comprometre l’actual servei estructural i l’ús de l’habitatge inferior. A tal efecte, el nou tancament de la façana posterior retirat de la línia de façana, en voler obtenir una terrassa, es recolza íntegrament sobre les parets mitjaneres mitjançant un cavall metàl·lic adossat.
Aplicar un bon aïllament a les façanes, a les mitgeres, a la coberta i fins i tot al paviment interior, en voler obtenir un volum aïllat evitant el màxim els ponts tèrmics.

Utilitzar la caixa d’escala de la cada com a pati de llums-hivernacle, afegint-li un badalot de coberta amb una claraboia practicable mitjançant maniobra elèctrica motoritzada, per tal de facilitar, en posició oberta, la ventilació a l’estiu i obtenir guanys tèrmics a l’hivern, en posició tancada, i la il·luminació natural tant per la mateixa escala i de les plantes de l’edifici.
Disposar un finestral de grans dimensions, per l’accés a la terrassa de la façana sud, protegit a l’estiu per un aler, voladís de la coberta, i com en el cas anterior obtenir força guanys tèrmics a l’hivern.

La distribució interior de l’espai arranjat, ho és en funció de l’orientació general nord sud. S’ordena amb una sala més petita en la façana nord, amb finestres reduïdes, i una altra sala gran i diàfana a la façana sud, on hi ha la gran balconera vidriada. En aquesta sala només s’hi construeix una capça de fusta per a una cambra de bany. Recolzats a la mitgera oest, es reserven dos espais, un per instal·lar-hi un futur ascensor i l’altre per guardar-hi estris.
El confort tèrmic a l’hivern es confia al poder calorífic d’una estufa de pèl·lets i el d’un foc a terra. Per a l’estiu la ventilació s’assegura amb la circulació solar d’un tendal (encara per instal·lar).
Quant a materials la coberta, s’ha construït el nou amb un sandvitx de taulers de fusta, aïllament intermedi i les teules recuperades. La façana a la terrassa sud s’ha fet amb plaques de guix amb aïllament i taulers vistos de fusta OSB, així com la resta de nous tancaments interiors. El paviment també és del mateix tauler vist.

2016 – REHABILITACIÓ D’UNA CASA DESHABITADA ALFÉS

OBRA DE GRAN REHABILITACIÓ

La reforma consisteix en millorar, l’estructura de l’edifici mitjançant estructura metàl·lica de reforç, l’envolvent de l’edificació amb la rehabilitació de les façanes i les diferents cobertes i terrasses, aconseguint així millores tèrmiques, acústiques i de salubritat.

Es modifica completament la distribució interior, la planta baixa que era un magatzem passarà a ser l’estar i la cuina de l’habitatge, es recupera el semisoterrani (l’estable) com un nou espai habitable connectat amb el pati posterior que s’enjardina. La resta de modificacions en l’interior de l’habitatge son per tal d’obtenir les peces que el conformen amb dimensions i condicions de confort actual, en una construcció deshabitada durant mes de 20 anys.

2016 – REHABILITACIÓ D’UNA PALLERA A ESPLUGA CALBA

PROJECTE DE REHABILITACIÓ D’UN COBERT I UN PORXO PER A HABITATGE. OBRA DE GRAN REHABILITACIÓ I CANVI D’ÚS.

L’objecte del projecte és l’adequació de la pallera i el porxo existent per a l’ús d’habitatge, i la construcció d’una petita ampliació per tal d’obtenir una habitació independent amb un bany, en la planta semisoterrani.
L’acció es centra a condicionar els espais existents per fer-los habitables, a restaurant i folrant els tancaments actuals, i a fer una construcció en sec en la planta soterrani. Es millora l’envolvent de l’edificació, les façanes i les diferents cobertes; aconseguint així millores tèrmiques, acústiques i de salubritat.
S’obté un habitatge amb una sala, una cuina, un traster, un servei i una habitació amb un bany. El volum existent de planta baixa no es modifica, i l’ampliació es col·loca a sota, en el bancal inferior de la finca, quedant en planta semisoterrani, aprofitant unes escales existents com a connexió.
Els acabats exteriors seran de color pedra i la fusteria de fusta natural, l’acabat del volum de l’ampliació serà totalment de fusta tractada. Obtenim un edifici integrat al paisatge rural del municipi.

2022 – CASA ALBELDA

CASA ALBELDA OBRA NOVA, HABITATGE ZONA ENTRE MITGERES.

El programa proposat és un habitatge en planta baixa amb la majoria de dependències interrelacionades amb el porxo i el jardí, tres habitacions dobles, una cuina-menjador gran, un estar i un safareig amb accés a l’exterior.

Es proposa una edificació alineada en la mitgera nord, amb dues façanes, la més llarga orientada a sud, que dona al interior de la parcel·la, al futur jardí, la curta es l’accés al garatge. Com que la geometria del solar ens ho permetia es projecta a la cantonada est un pati interior de dues façanes en el què ventilen els dos banys i el safareig. La façana curta es perllonga en el solar amb la tanca que recull la porta d’accés.

L’edificació és amb una gran coberta inclinada de teula àrab, amb un únic pendent que va del porxo del pati en la part baixa fins la mitgera del nord, deixant a la part central una part de coberta plana on s’ubicaran les màquines de les instal·lacions.

2023 – REHABILITACIÓ D’UNA CASA AL CARRER MAJOR DEL VILOSELL

OBRA DE REFORMA I SUBTITUCIÓ DE LES COBERTES I LES FAÇANES, NOVA DISTRIBUCIÓ INTERIOR, I REHABILITACIÓ ENERGETICA. PRESENTAT A LA SUBVENCIÓ EN EL MARC DEL PROGRAMA D’AJUTS PER A ACTUACIONS DE REHABILITACIÓ ENERGÈTICA EN EDIFICIS EXISTENTS EN MUNICIPIS DE REPTE DEMOGRÀFIC (PREE 5000)

Les obres son de reforma integral de l’habitatge existent, s’intervé en totes les plantes, en la planta baixa es projecta un únic espai sala menjador cuina, i en l’accés del carrer Major s’hi ubica en el rebedor un bany de cortesia, es manté l’escala interior existent, nomes es canvia l’estructura portant de l’últim tram.

Totes les plantes s’aïllen tèrmicament per l’interior. Es folra amb llana de roca entre enrastellat i una placa de cartró guix , la façana al carrer major, la mitgera nord i els terres amb un paviment de parquet.

En tota la façana a ponent, sobre l’arrebossat existent, s’aplica el sistema SATE d’aïllament, més arrebossat acrílic i pintura, protegint tèrmicament els ponts tèrmics dels cantells dels dos forjats.

En la planta primera es projecta una habitació doble amb façana al oest, una cambra interior per convidats/estudi que té llum i ventilació natural a partir d’una claraboia/finestra practicable amb persiana.

En la planta sota coberta es projecta una sala amb alçada habitable, es construeix nova la façana oest amb unes vidrieres per accedir a la terrassa descoberta de nova construcció, aquest espai tot ell esta sota la coberta existent, que es reconstrueix el tauler.

Es projecta reforçar amb perfils metàl·lics i sanejar (de bigues de fusta i formigó) el sostre existent de la planta semisoterrada, també és reparen puntualment les escales d’accés.

Les actuacions en les instal·lacions, es concreten en renovar la caldera de gas-oil i el dipòsit per uns que milloren el rendiment, la propietat vol mantenir el gasoil atès que es el únic sistema còmode i fàcilment accessible al Vilosell. El subministra d’aigua calenta serà amb un escalfador que funcionarà per aerotèrmica.

Espais públics

PARC DE SANTA CECÍLIA – LLEIDA

ARTICULACIÓ ENTRE CIUTAT I MONUMENT

L’àrea objecte d’actuació fou el resultat d’un procés suburbà d’urbanització del centre històric, ja que els processos de creixement de l’eixample de Lleida no arribaren a omplir la zona fins a finals dels anys 1960 i ben entrats els 1970. La indefinició prèvia espacial degenerava en un ús anàrquic de les superfícies configurant una àrea despersonalitzada i marginal en un indret de gran centralitat de la ciutat i al peu del turó més monumental de Lleida.

S’hi poden distingir tres zones:

1. La superfície annexa a la vialitat del carrer Camp de Mart, abans utilitzada com un aparcament lliure.

 Aquí es redefineix l’espai amb la màxima unitat espacial i material, donades les funcions ambigües que ha de satisfer: aparcament de superfície esporàdic (autocars visitants), manteniment de les connexions de circulació rodada (carrer Monterey), atri o porta nord del turó i recinte monumental de la Seu Vella (parc i accés nord) i funcions ciutadanes de lleure i estada amb actes esporàdics.

2. La plataforma intermèdia, de topografia horitzontal, que s’estén en continuïtat de l’anterior i arriba a vorell del vessant sobre l’auditori Enric Granados. A l’interior d’aquesta superfície hi ha les restes arqueològiques de l’antic convent dels Predicadors.

Aquest espai dona continuïtat urbana fins a l’accés nord del recinte monumental (nova escala i torre d’ascensor): a partir de l’àrea precedent, un camí es desdobla amb altre que amb una rampa ascendent condueix a la zona dels pous del gel i la porta del nou accés al recinte murallat del turó. A l’inici del camí, es composta una esplanada, on se situa un petit estany, que és el vestíbul previ del parc i el lloc on conflueixen tots els itineraris; l’escalinata i rampa d’accés a l’esplanada del passeig aparcament, el camí de l’escola bressol i el camí del parc i accés nord del turó.

El parc es complementa amb petits llocs d’activitat o interès; una superfície equipada amb jocs per a infants, una petita pista poliesportiva d’accés lliure, altra de petanca i finalment, amb vistes sobre la ciutat, una petita plataforma per a l’estada, amb bancs i enjardinament decoratiu. Es preserva la zona d’interès arqueològic del convent mitjançant un nul tractament de restauració superficial del sòl.

3. El vessant de fort pendent sobre l’auditori, que s’estén a llevant i deprimint-se des de la plataforma anterior fins a la Ronda de la seu Vella.

Pel seu fort pendent es disposa un enjardinament amb plantes tapissants per reduir l’erosió del sòl, un reforçament de l’arbrat i la consolidació dels camins espontanis que condueixen al vial interior. Aquesta zona té unes funcions quasi exclusivament de pulmó verd i paisatgístiques des de la ciutat.

CASTELLNOU DE SEANA- UN ÚNIC ESPAI

PROJECTAR UN ÚNIC ESPAI.

El projecte proposa la transformació de l’espai de l’entorn de l’església fins al carrer Major en una nova plaça per al municipi, per a la ciutadania que té la necessitat d’un espai gran i pavimentat per a les trobades, ja que la plaça Major existent, davant de l’ajuntament, és un espai enjardinat, on és difícil organitzar actes lúdics, sobretot ballades de sardanes i balls de festa major a l’aire lliure.

La proposta de redimensionar la plaça de l’església és la formalització arquitectònica d’un nou gran espai obert, fruit de l’esponjament del teixit urbà en el carrer Major, i de l’espai lliure residual i dels vials existents, entorn de l’accés a l’església.

El resultat de la unió d’aquests dos buits existents en la trama urbana, és el projecte d’un únic espai, on la construcció de l’església és el monument principal, integrat amb distints ambients d’acord amb el seu ús, mantenint i millorant totes les circulacions existents, tant de vianants com de cotxes.

Cada ambient s’implanta en l’espai a la cota adequada per al seu ús, així la zona de la plaça pavimentada s’emplaça cota del carrer Major, fàcilment accessible, la part del jardinet s’ubica a cota superior, mñes pròxima a la portalada de l’església, i la urbanització del carrer Mare Bellet, que és vial, en cul de sac, d’accés a l’església, segueix la topografia existent i es converteix en l’eixamplament i prolongació de la plaça fins la portalada de  l’església on es projecta un espai de repòs enjardinat adjacent a la mitjanera de l’església, aquests dos plans pavimentats els creua a mitja alçada la traça del carrer que s’integra en el pla pavimentat com la resta de l’espai.

La plaça integra i dignifica la trama dels vials d’accés als edificis i a l’església, així com les rampes, les escales i les grades, que projecten per a ús de vianants per salvar els diferents desnivells.
El projecte inclou l’adequació de tota la il·luminació i resta de serveis, que no existien en la zona, així com el mobiliari urbà.

2023 – PLAÇA DE LA GRNADELLA

PROJECTE DE REHABILITACIÓ DE LA PLAÇA, ENDERROC I PAVIMENTACIÓ. PLAÇA DE LA VILA DE LA GRANADELLA

ENGINYERIA: MI ENGINYERIA, Xavier Abella Melines

APARELLADOR: Andreu Vericat Grau

La plaça fou projectada i construïda a final dels vuitantes. Té una superfície de 560 m2 de zona verda en la redola central i de 1.039,00 m2 de part pavimentada, es una rotonda central rodejada de vialitat.

La cota horitzontal de la plaça es el punt topogràfic central que es trasllada a les dues puntes, així per la banda de l’església la plaça queda uns centímetres enterrada, i per l’altra banda queda uns centímetres aixecada, en ambdós costats hi unes rampes que la fan accessible.
L’any 2016 s’efectua la fase I del projecte de rehabilitació, s’executen les dues rampes i es canvia el paviment i la gespa de la redola.

La rehabilitació del 2024 no ha modificat cap de les alineacions existents. L’objecte es constructiu, s’ha de substituir el paviment existent de pedra natural de la Sènia per el mateix paviment i amb un especejat similar, incrementant el gruix, i s’han de reubicar les peces de graons bones en la situació original, projectant noves solucions en els encontres i en els punts on hi havia una destrossa del paviment, degut al pas de vehicles, al muntatge de carpes, i a l’aparcament del perímetre, i d’iluminació.

Contacte